HCV Informa

Banc de sang animal

L’Hospital Clínic Veterinari ha signat un acord amb el Banco de Sangre Animal. Gràcies a aquesta col·laboració, els nostres pacients poden disposar de tots els avantatges de tenir un banc de sang “a casa”.

Animal blood bank.

L’HCV disposa d’un estoc permanent de sang sencera, concentrat d’eritròcits, crioprecipitat, plasma fresc congelat, concentrat de plaquetes i criosobrenedant.

Gràcies a disposar de la gamma més completa d’hemoderivats in situ, els nostres especialistes poden iniciar el tractament indicat sense demora, millorant la supervivència dels pacients crítics i el pronòstic dels no tan crítics.

Igual que a succeeix en medicina humana, les transfusions han esdevingut una eina vital en les cures intensives i la medicina d’urgències. No obstant, per obtenir-ne el millor rendiment i disminuir al màxim l’aparició d’efectes secundaris, cal administrar l’hemoderivat indicat en un en un entorn d’hospitalització molt controlada. A l’HCV, internistes i intensivistes decideixen quin és el millor hemoderivat per cada pacient. A continuació, personal auxiliar amb formació específica i gran experiència aplica el tractament i monitoritza la resposta del pacient.

El nostre equip d’especialistes es coordina per oferir sempre el millor pel pacient.

El banc de sang animal garanteix hemoderivats segurs i de qualitat i segueix procediments protocol·litzats segons les normes i exigències del Consell Europeu de Transfusió Sanguínia (en humans). Els seus membres són experts en medicina interna i medicina transfusional i tots els seus procediments estan sotmesos a un rigorós control de qualitat.

 Donació del cos dels animals a la ciència

L’HCV col·labora en el Programa de Donació de Cossos d’Animals (PDCA) de la Facultat de Veterinària.

La Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona ha engegat un programa de Donació de Cossos d’Animals a la Ciència per tal de garantir una docència de qualitat -d’acord amb els estàndards de formació de l’EAEVE- i alhora vetllar per un origen ètic dels animals que són imprescindibles per aquesta docència.

Es tracta d’una iniciativa pionera a l’Estat espanyol però ja habitual en centres universitaris europeus i nord-americans, on la donació del cos d’un animal a la ciència sovint es percep com un darrer homenatge a la mascota que, d’aquesta manera, col·labora en la formació de la següent generació de veterinaris.

El PDCA només està obert, de moment, als clients de l’Hospital Clínic Veterinari. Les donacions són del tot voluntàries i en cap cas tenen una contrapartida econòmica. El programa garanteix als donants que els cossos dels seus animals seran tractats amb dignitat i respecte en tot moment.

Procediment de donació

En el moment de l’eutanàsia o la mort de l’animal, el propietari que decideixi donar el cos de la seva mascota simplement ha de signar un formulari de consentiment. Immediatament, les dades de l’animal s’incorporen al fitxer del PDCA mitjançant una aplicació informàtica creada a l’efecte per la Facultat de Veterinària. A partir d’aquí, els animals són assignats a les pràctiques de l’assignatura més adient tenint en compte les seves característiques.

Per raons logístiques i de seguretat, només es poden acceptar gats i gossos de fins a 30 kg de pes i que estiguin lliures de malalties transmissibles a les persones.

Més informació

El PDCA disposa d’una adreça de correu electrònic per donar resposta a qualsevol consulta que se li vulgui adreçar (programa.dca@uab.cat).

 

Cirurgia de mínima invasió

Tant en petits animals com en cavalls, l’HCV us ofereix tots els avantatges de la laparoscòpia, l’endoscòpia i l’artroscòpia.

En la cirurgia de mínima invasió, els cirurgians utilitzen diverses tècniques per operar de forma menys traumàtica que en la cirurgia oberta. En general, aquest tipus d’intervenció permet recuperacions més ràpides i menys incòmodes i deixa menys cicatrius.

La laparoscòpia, la toracoscòpia, l’artroscòpia i l’endoscòpia són tècniques que permeten realitzar intervencions quirúrgiques amb incisions mínimes o sense cap incisió. Fa molts anys que a l’HCV es realitzen artroscòpies i endoscòpies. Avui us parlarem de laparoscòpia i toracoscòpia, unes tècniques  més “joves” que les anteriors i que en moltes ocasions poden presentar avantatges davant la cirurgia convencional.

Utilitzant petits tubs, càmeres de vídeo miniaturitzades i instruments quirúrgics  especials,  els cirurgians accedeixen a la cavitat abdominal o toràcica del pacient a través de petites incisions. Aquestes tècniques de mínima invasió permeten realitzar multitud d’intervencions, des de proves diagnòstiques (biòpsies d’òrgans abdominals, o toràcics) a intervencions quirúrgiques complexes.

Els estudis tant en persones com en animals, indiquen que la laparoscòpia indueix menor trauma en les incisions, té menys complicacions de les ferides quirúrgiques i provoca menys adherències i menys dolor durant i després de la intervenció. També s’ha observat una menor alteració del metabolisme, de la sobrecàrrega renal  i pulmonar, de la motilitat intestinal i de la funció immunitària.

Tots aquests avantatges es reflecteixen en:

  • Recuperació més ràpida. Gràcies a les petites incisions i la menor alteració del metabolisme i la funció immunitària, la recuperació s’accelera;
  • menys temps d’hospitalització. En molts casos la rapidesa de la recuperació fa que els animals hagin d’estar menys dies ingressats a l’hospital;
  • menys cicatrius. Moltes incisions són tan petites que fins i tot és difícil detectar-les un cop han cicatritzat;
  • menys dolor. Donat que es tracta d’intervencions menys invasives, és típic que els pacients pateixin menys dolor i menys incomoditat;
  • menys anestèsia. En el cas dels cavalls, un gran nombre d’intervencions laparoscòpiques es realitzen sota sedació amb el pacient sense anestesiar, fet que elimina els riscos associats a l’anestèsia.

En general, podem parlar de dos tipus de laparoscòpia i toracosòpia: diagnòstica i quirúrgica.

La laparoscòpia/toracoscòpia diagnòstica permet investigar anomalies detectades en proves d’imatge, valorar visualment els òrgans abdominals o toràcics i prendre mostres per biòpsia o cultiu (fetge, ronyó, melsa, pàncrees, bufeta de la fel, budell, pulmó, pleura, pericardi, etc.). La valoració visual dels òrgans abdominals i toràcics pot resultar útil per confirmar diagnòstics o facilitar l’estadiatge d’algunes malalties oncològiques, per exemple.

Dins l’àmbit de la laparoscòpia/toracoscòpia quirúrgica, es poden realitzar intervencions molt diverses: castracions de femelles o de mascles criptòrquids (tant en petits animals com en cavalls), extirpació de glàndules adrenals, cirurgia del sistema biliar, cirurgia digestiva (gastropèxia, enterotomia) o toràcica (lobectomia pulmonar, correcció d’arc aòrtic persistent, pericardiectomia, lligadura de conducte toràcic), etc.

Òbviament, no totes les intervencions poden fer-se amb tècniques de mínima invasió, però aquells casos en què estan indicades comporten avantatges clars pels pacients.

Si teniu qualsevol dubte sobre aquestes tècniques, no dubteu en demanar més informació.

 

Nou Diplomat en Neurologia

El Cristian de la Fuente, membre del Servei de Neurologia i Neurocirurgia de la FHCV, ja és Diplomat pel Col·legi Europeu de Neurologia Veterinària.

Cristian-de-la-Fuente-Neurologia-perros-gatosDesprés d’uns anys de rigorosa formació en l’equip de la Dra. Sònia Añor (Cap del  Servei de Neurologia i Neurocirurgia de la FHCV i Diplomada pels Col·legis Europeu i Americà de neurologia veterinària), el passat mes d’octubre el Cristian va aprovar els exàmens del European College of Veterinary Neurology, l’organisme europeu que regula l’especialització en neurologia i neurocirurgia veterinària. Així, l’equip de neuròlegs de la FHCV passa a estar constituït per dos Diplomats i dos residents que s’estan formant per obtenir el títol d’especialistes.

Amb el Cristian són ja 18 els especialistes diplomats  que formen part de la plantilla de la FHCV, que segueix situada al nivell dels hospitals més prestigiosos d’Europa.

Es dóna la coincidència que el passat mes de maig el Cristian va obtenir també el títol de Doctor en Veterinària amb una tesi sobre la importància de l’activitat hemostàtica en la neurologia canina.

Des d’aquí la nostra felicitació per un any ple d’èxits.

 

Un any de Tomografia Computada a l’HCV

Des de finals de 2013, l’HCV disposa d’un escàner helicoïdal de 16 talls que permet fer tomografies en petits animals i en cavalls.

La tomografia computada (TC), coneguda com a escàner, és una de les tècniques de Diagnòstic per la Imatge (DI) més punteres i sofisticades. A finals de 2013 la FHCV va incorporar al seu equipament un tomògraf helicoïdal de 16 talls que uns mesos després es va completar amb una taula especialment adaptada als cavalls, fet que el converteix en un dels pocs centres europeus capaços de fer estudis de TC en aquesta espècie.

Amb l’adquisició d’aquest equipament, que s’afegeix als de radiologia, ecografia, gammagrafia i ressonància magnètica, el Servei de DI de la FHCV ha esdevingut el més complet de l’Estat.

La TC utilitza raigs X per obtenir talls de les regions a estudiar. L’equip obté múltiples imatges que un ordinador computa per tal d’obtenir una imatge en 3D de la zona estudiada. Això suposa un avantatge important davant la radiologia tradicional, que genera imatges en 2D (produint superposició d’estructures) i amb una resolució menor. Els escàners proporcionen una millor diferenciació dels teixits tous que la radiologia convencional, que pot augmentar-se encara més mitjançant la injecció d’un medi de contrast.

La utilitat d’aquesta tècnica és molt extensa, des de descartar o confirmar metàstasis tumorals, passant per tota l’exploració músculo-esquelètica, fins a diagnosticar problemes neurològics o alteracions vasculars gràcies a les angiografies.

Tots els animals que se sotmeten a un escàner han de ser anestesiats per evitar qualsevol moviment mentre s’obtenen les imatges. El servei d’anestesiologia de l’HCV s’encarrega de garantir la seguretat dels pacients durant la prova.

Tota aquesta tecnologia, però, no tindria cap utilitat sense un equip especialment format per a decidir quina és la millor prova en cada moment i interpretar les imatges obtingudes. El Servei de DI compta amb una Diplomada pel Col·legi Europeu de Diagnòstic per la Imatge en Veterinària (màxima titulació en l’especialitat) i dos residents del mateix Col·legi que són els encarregats de fer les proves i interpretar-les. Tots treballen en estreta col·laboració amb anestesistes, veterinaris interns, tècnics d’imatge i auxiliars veterinaris per garantir un servei el més avançat, segur i humà possible.

Empreses col·laboradores:

Cookies

Aquest web utilitza cookies pròpies per oferir-te una millor experiència i servei. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Esta web utiliza cookies propias para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al continuar con la navegación entendemos que se acepta nuestra política de cookies.

This web uses first-party cookies to provide you with a better experience and service. By continuing to use the site you agree to our cookies policy ACEPTAR